Alejandro de la Sota, va dir en l'explicació d'un dels seus projectes:
Existe la tentación, cuando el programa de necesidades de un nuevo edificio es
variado, de enriquecer el resultado, el edificio, con cantidad de formas arquitectónicas
nacidas, cada una, de cada una de las partes que forman aquel rico programa. Si
además, somos capaces de adecuar cada una de estas formas a su específica
función, mejor Arquitectura, y si además tenemos capacidad de combinar estas formas
y conseguimos un conjunto armónico, mejor.
Se procede con frecuencia de esta manera y si no se prodiga más aún, es porque la
construcción, más sobria y seria en si misma, no admite estos devaneos. La
construcción frena, gracias a Dios, a la Arquitectura.
Concepte
Es proposa un edifici de planta única, compacte, seguint l’ordre d’una estructura de
formigó concreta, molt elemental i bàsica i d’una lògica que permet ser construïda amb
unitats prefabricades de pilars i pre-lloses. Són 3 crugies d’alçades diferents que
faciliten l’entrada de llum en la part central.
En essència i aparença, l'edifici és aquesta estructura constructiva abstracte i neutral
sense complexitats, nua i sense recobriments externs, eficient en el temps, cost,
qualitat i manteniment, que ofereix uns espais versàtils, canviables i ampliables en el
transcurs del temps.
Programa
Les tres crugies considerades responen a les tres àrees funcionals del programa. Les
exteriors són les ampliables i la interior és la comú.
El Centre Cívic es disposa com un aulari de tallers amb façana al pati que el separa
del CEIP veí, ampliable ocupant l’espai lliure amb façana al carrer Tucumán. Ocupa
una de les naus laterals.
El Casal de la gent gran, a l’altre crugia exterior, preveu la seva ampliació en l’espai
lliure amb façana al carrer Beat D.S. La seva alçada preveu l’entrada de llum a la
crugia interior central. La possible ampliació, adossada amb una alçada inferior,
permetria mantenir-li entrades de llum. Ocupa l’altre nau lateral.
La crugia central es la reservada a la sala d’actes i el vestíbul d’accés, organitzats com
un espai unitari que permet modificar fàcilment les seves dimensions entre ells. En els
dos extrems d’aquesta nau central, aprofitant la seva alçada, si disposen els espais
més petits que permeten la construcció d’un altell reservat a instal·lacions. Es la nau
central.
El resultat es aquella aparença intencionada d’aquell edifici racional, abstracte i
neutral, sense complexitats, definit bàsicament per una estructura nua, 3 naus a partir
de 3 crugies amb l’elegància que la pròpia sobrietat i perfecció li atorga i que permet
ajustar-se a un pressupost sostingut i eficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada