Centre Civic. Castell d'Aro 2009

Concurs. Equipament. Administratiu. Centre Cívic. Premis.

2on premi.

Criteris de la proposta arquitectònica

-Edifici de dues plantes ocupant l’espai alliberat de l’arbrat de la parcel·la assignada. 

-Volum compacte buscant la millor relació entre la superfícies del perímetre de tancament i el volum resultant des d’un punt de vista d’eficiència energètica.
-Esquema tipològic clar i precís que ordeni tots els espais interiors (entrades, acollida, circulacions, serveis, despatxos, aules i sales ) i exteriors (accessos, terrasses, porxos, jardins) i les seves relacions permeten la màxima flexibilitat requerida (sales i aules, inclòs despatxos) i, l’adequada il·luminació i ventilació de totes les dependències.
-Tos els despatxos, aules i sales s’alineen agrupades en una franja en dues plantes orientada a nord deixant un pati fins el límit de la parcel·la i amb un espai d’accés i acollida ampli i il·luminat (recepció, exposicions, etc...) que per el costat oposat es també accés a un porxo en planta baixa i, terrassa en planta 1, permeten una ventilació creuada en totes les dependències i la relació amb un jardí a sud amb arbrat existent i per on es produeix l’accés a la finca. 

Criteris de disseny sostenible en el conjunt.

L’organització dels diferents espais necessaris, ordenats d’acord amb les intencions del projecte, en resulta un edifici que s’ajusta a un esquema de possible estructura que no comporta complexitats, amb disposició d’eixos principals a mides assumibles sense riscos ni dimensionats especials i que pot permetre una construcció amb elements prefabricats de formigó en forma de plaques portants en disposició de sostres, i de parets estructurals i a l’hora de tancament constituint els eixos de suport. Es possible la construcció d’aquest edifici amb un sistema que permeti els avantatges que comporta la industrialització d’elements que han de conformar el conjunt amb un materials ajustats a criteris de durabilitat, facilitat de manteniment i equilibri d’esforç com a principi de sostenibilitat.

Configuren els criteris de la proposta, aquells que, per pròpia naturalesa incorporen els aspectes ambientals que tendeixen a repercutir en la disminució de les demandes tèrmiques de climatització tant en la seva fase de construcció com al llarg de la seva vida útil. 

  

La proposta compleix amb una idea d’espais adaptables amb espais servidors equipats amb instal·lacions que aporten el confort necessari organitzades amb criteri d’afavorir la registrabilitat i accessibilitat per manteniment i adaptacions posteriors, amb control d’assolellament afavorit per la disposició de terrasses i porxos en la façana a sud, amb possibilitat d’adoptar solucions de mecanismes d’estalvi energètic. En aquest sentit s’ha previst un esquema en planta que preveu ventilació creuada i il·luminació natural de tots els espais.

Una construcció austera on predomini la sinceritat constructiva de l’edifici com a suma de només aquelles que es puguin considerar imprescindibles i per tant essencials, ha de permetre arribar a la consecució d’un edifici reflex d’un equilibri entre les necessitats a satisfer i el destí que el justifica en el seu lloc

Edifici d'habitatges Barreras 4. Manresa 2009

Concurs. Habitatges plurifamiliar .

Proposta presentada al concurs

Criteris d’ordenació i d’inserció en l’entorn urbà. 

Atesa la consideració prioritària d’integració a l’entorn, l’elecció d’uns materials que, d’acord amb la seva lògica donin una imatge adaptada al lloc, les primeres decisions relatives a la construcció han estat les que fan referència a la imatge externa de l’edifici construït.

És per això, que s’adopta una solució que té un caràcter de façana massissa i que s’expressa a través dels seus forats tal i com són les edificacions existents en el carrer Barreres, la majoria antigues i consolidades amb una construcció amb parets de càrrega i d’un gruix considerable (tova o en el millor dels casos pedra).

Es consolida doncs la imatge de edifici massís en els traçats dels carrers Barreres, Tahones i del Pou amb forats verticals proporcionats de 1:2. amb un revestiment flexible tipus Sto o similar a base de morter amb resines sense ciment aplicat amb malla de nylon sobre una planxa d’aïllament de poliestirè extruit d’una conductivitat tèrmica de 0,029 kcal/mhºC. fixacions a base de pasta per agafar i mecànica amb tacs de polipropilè específica. Aquest element és continu i es volen remarcar els brancals de les obertures amb el propi material per consolidar la imatge de façanes gruixudes del nucli antic i per tant integrar-s`hi de la millor manera.

Les seves propietats són les següents:
- Aïllant tèrmic per la cara exterior.
- Supressió de ponts tèrmics i fisuracions al restar els murs recoberts exteriorment en la seva totalitat.
- No es modifica la superfície útil a l’interior de la vivenda.
- Facilitat d’incrementar l’aïllament incrementant el gruix de les plaques.
- Estalvi energètic en menys pèrdues de calor, per tan representa un estalvi calorífic.

Per contra aquesta façana massissa es deixa suspesa sobre l’espai porxat que l’estudi de detall determina i només es recolza en punts massissos o sobre pilars i donar entendre que la façana no és portant tot i que conté perimetralment el sistema de pilars.

Com a decisió de projecte és bàsic entendre les plantes baixes completament obertes. És per això, que s’adopta una estructura reticulada, que aporta minimització de la seva presència.
 

La façana orientada a sud, en canvi, s’obre a una plaça de nova creació com a esponjament del nucli antic, on hi dónen façana també altres edificis d’habitatge. En aquest cas s’ha primat una solució que tot i donar l’apariència opaca i de continuïtat fos practicable i poder establir un diàleg en el nou espai urbà i amb les façanes adjacents. La geometria fora de la ortogonalitat permet una façana lleugera i tancada a base de gelosies practicables d’alumini.

L’estructura s’ha realitzat amb un esquema reticular regular i de llums convencionals que permet la optimització de les dues plantes de pàrquing i la distribució dels habitatges permeten a la vegada els vuits dels patis interiors.

Estratègies i compromisos de sostenibilitat ambiental.-

Com a principal criteri de sostenibilitat s’ha adoptat una distribució en un edifici aïllat que permetés el màxim número d’habitatges orientat a sòl de migdia aconseguint que un 80% tinguin més de 4 hores de sòl entre les 10.00 hores i les 14.00 hores i només un 20% que tindrien assoleig a partir de les 12.00 del migdia.

Aquesta gelosia a sud s’ha deixat separada de façana creant un fluxe vertical de ventil.lació per dissipar la calor que pugui absorbir de forma natural i preservar la incidència solar en els habitatge que dónen a la plaça i orientats a sud.

Per altre banda s’han creat dos patis de ventil.lació que són dos grans conductes que succionen aire de la part inferior a través dels accessos a les vivendes i al pàrquing i permeten que la majoria dels habitatges tinguin ventil.lació creuda de forma natural.

Degut a l’escalonament de l’edifici s’han creat diverses terrasses, algunes directament vinculades als habitatges i la majoria de forma comunitària per accedir als habitatges superiors o bé per zones de relació i en contacte amb els patis interiors i amb visió vertical del vestibul d’entrada. S’han realitzat la majoria amb coberta ajardinada que permet la recuperació d’aigua de la pluja i que la allibera lentament recuperant-se així nivells freàctics. A la vegada una cop ajardinat recupera CO2 emès durant la fase de construcció.

La coberta superior es destina a la producció d’aigua calenta sanitària amb fàcil accés per manteniment.

La proposta presentada preveu una solució a materialitzar amb pocs materials diferents i en l’apartat de les instal·lacions s’han previst el màxim de concentració en totes les seves unitats, que formalitzades en aquestes unitats compactes, facilitaran l’accessibilitat per al seu registre i fomentaran la seva durabilitat i a la vegada longevitat.

Equipament cultural - SUF Riera dels Ginjolers. Roses 2010

Concurs. Equipament. Administratiu. Centre Cívic. Premis.

Menció del jurat per la claretat organitzativa i estructural de la proposta.

5è Classificat d'entre 90 propostes presentades al concurs. 

Idea 
Tot i que en l’edifici hi ha polivalència d’usos, la sala SUF imposa jerarquia i suggereix fugir d’una expressió d’edifici abstracta.
Del lloc es rescaten les referències tipològiques de relació dins – fora. El canvi d’escala s’adapta a la particularitat de l’edifici com equipament públic.
Es proposa un edifici en el que els massissos de façana, per la cara exterior son foscos i la llum de nit des dels interiors blancs ressalten l’idea (Halloween) i el converteix en un referent del lloc.
Les parets en les mitgeres adopten el mateix color que les façanes. Així es dilueix la distorsió en relació la geometria dominant definida per les façanes dels carrers.

Planta soterrani.
Des del nucli de comunicacions i serveis, dos magatzems – el general i el particular de cafeteria – i els tres bucs d’assaig definits pel programa.
Des de l’accés de emergència i el pas que uneix els dos nuclis, l’accés al magatzem de la SUF i una àrea d’instal·lacions amb pou de conductes a coberta.

Planta baixa
Des del C/ Riera Ginjolers, un vestíbul es previ a la sala SUF i a l’espai d’acollida altres dependències Centre.
La superfície i alçada de la sala SUF es la definida en programa. Per un pati a nivell de planta segona, li pot entrar la llum oferint la possibilitat d’una escena alta registrable. Disposa de dos accessos oposats de servei i emergències, sala de reunions i guarda-roba.
En un espai d’acollida, un nucli de serveis i comunicacions verticals amb un previ per exposicions i una recepció, es separa de la cafeteria amb un tancament de vidre que els unifica.
L’ús de la sala SUF i aquest espai d’acollida del Centre i la cafeteria poden associar-se o independitzar-se tant des del vestíbul principal com des d’un dels previstos per a servei i emergència. L’altre es converteix en accés exclusiu de totes les dependències de la SUF.

Planta primera
En la crugia C/ Riera Ginjolers els obligats espais per a despatxos de la SUF. La resta es l’espai infantil.
Ambdós espais poden tenir accessos diferenciats. L’un amb l’escala d’emergència necessària per a les plantes superiors i l’altre per el nucli de serveis i comunicacions verticals principal. Un tancament de vidre separa aquest nucli dels espais dedicats a direcció i gestió del Centre. La llum la rep a través d’aquests.

Planta segona
En la crugia C/ Riera Ginjolers, l’espai polivalent per aules panelables.
En la crugia interior, una aula segons programa que se la suposa entre altres, de suport teòric, es disposa relacionada amb els dos tallers previstos - plàstica i cuina.-. Un pati, el mateix que permet l’entrada de llum a la sala SUF, permet la ventilació i il·luminació natural a aquestes dependències.
El nucli de serveis adoptat de les altres plantes, s’allarga per un vestuari.
L’escala roba llum de la dependència que la separa de la façana. Es l’espai destinat al taller de cos.

Planta tercera
En la crugia C/ Riera Ginjolers, l’espai de joves i en la interior, les entitats amb dos despatxos polivalents relacionats amb un espai central subdivisible de reunions diferent format.
L’escala rep la llum directe de façana i comunica directament la terrassa amb les plantes inferiors permetent-ne un ús generalitzat a tots els espais del Centre.

Planta coberta
Un badalot prolonga l’escala d’emergència i es converteix en accés de manteniment. Al costat el pou d’instal·lacions.

Alçat C/ Riera dels Gingolers
L’edifici de la SUF que hi havia suggereix una porta amb la marquesina corresponent i una finestra en un massís.

Alçat C/ de la Trinitat
La cafeteria en planta baixa suggereix una porta en el massís.

Construcció
Línies mestres de formigó.
Revestiment exterior continu tèrmic i hidròfug “tipus STO” amb carpinteria enrasada.

Policia Local a Lloret de Mar. 2010

Concurs. Equipament. Administratiu. Policia.

Col·laboració amb Josep Roselló i Til, Arquitecte.

Descripció i justificació dels valors arquitectònics, paisatgístics i urbanístics de la proposta.

Tant el lloc, un paisatge ondulat original de pinedes que es va urbanitzant, com el destí de l’edifici i el tema dels seus accessos, suggereixen el referent llunyà d’una construcció amb un cos alt de tres plantes i la màxima longitud de façana baixa al lateral de la carretera C63 definida per una planta que delimita un pati d’accessos restringit i un porxo important d’acollida de públic.

Tot i que per aquell que pensa en arquitectura, el mes significatiu segons reflexions destacades per l’arquitecte Mies Van der Rohe, no es la forma si no el seu negatiu, l’espai; ni tant sols una visió ràpida des de la carretera ens ha de fer pensar que el nostre edifici es un més d’aquells que hi semblen estranys i estem acostumats a veure en llocs perifèrics - centres de jardineria, d’oci, d’esbarjo, hotels i discoteques, etc…-. Potser per això des del principi pensem en altres referències arquitectòniques de pertinença a un lloc i per tant, en un volum neutre, anònim i hermètic, una construcció pura i sense expressió de complexitats (artificis) on predomina la l’elegància de la sobrietat fent de la simplicitat una virtut. Una edificació amb la noble presència d’un únic material per a les façanes, extret de la terra, elaborat i dipositat damunt d’ella sense que li sigui estranya. En definitiva, una construcció sensible a un context i a la rendibilitat social d’una vida útil

prolongada, possible en espais neutres, polivalents, preparats per la diversitat i versatilitat, que afavoreixen la comprensió i apropiació de la globalitat diluint la singularitat de les parts en la repetició seguint un ordre.

"¿porqué no concibes un edificio lo bastante grande como para poder marchar por él libremente y no en una dirección predeterminada? No sabemos si las personas lo utilizarán como nosotros hemos deseado. En primer lugar, las funciones no son claras; además no son constantes, cambian más deprisa que el edificio." (Mies “speaks”).

Les característiques bàsiques de la proposta que es presenta, seguint criteris exposats en

apartats següents, són:

− Planta soterrani que delimita la zona edificada amb un pla horitzontal de coberta a nivell de la carretera C63 i l’espai verd del seu lateral.

− Planta baixa sobrerasant amb un porxo important, definint la màxima dimensió de la façana a la C-63 en cantonada al passeig de Cúllar i delimitant un pati controlat.

− Plantes primera, segona i coberta configurant un volum pur, estricte amb la lògica d’una construcció sense artificis, que permet uns espais polivalents adaptables al programa, amb un eix longitudinal perpendicular a la façana de la C63 i situat entre les dues pinedes existents que delimiten el solar edificable.

− Entorn, “platja” d’aparcament, camuflat ampliant la pineda lateral de la C63. 

La proposta s’adequa al programa i esquemes de funcionament exigits i fruit de l’experiència en altres projectes similars incorpora els aspectes següents:

− Concentració d’accessos restringits per el personal, parc mòbil policia i detinguts, en un pati tancat amb un únic control.

− Accés de públic en planta baixa a un gran vestíbul com a previ i ampliació possible excepcional d’una sala d’actes, proporcionada a un ús regular i amb entrades de personal i públic diferenciades.

− Zona de detinguts amb un cancell de seguretat, un control i, a part de les 3 garjoles i la zona d’escorcoll, un locutori i una zona lliure on ubicar mobiliari per les pertinences de detinguts disposada separant les garjoles.

− Locutoris d’atenció amb una sala d’espera reservada adequada a situacions conflictives que mereixen atenció especial.

− Ubicació de la zona de serveis al centre de cada planta afavorint la possibilitat de distingir els diferents usuaris, públic, policia i personal de protecció civil, diferenciant especialment en les plantes primera i segona els àmbits de públic sota control i restringit ubicats en la primera i els de policia i de protecció civil en la segona.

− Disposar la galeria de tir, prevista en planta soterrani, de forma que disposi d’una dimensió llarga (30 mts. possibles) i quedi emplaçada fora de la projecció en planta del cos principal per tal de facilitar l’adequació a les exigents condicions acústiques i de ventilació que requereix. Previsió de cabina de control per aquest espai.

− Considerat el programa d’usos de la planta soterrada, preveure-hi una zona de serveis.

Per la tipologia d’edifici, el pressupost previst de l’obra es ajustat en comparació edificis semblants. La experimentació es costosa. S’imposa per tant el reconeixement dels avantatges d’una construcció que permeti la industrialització d’elements (prefabricació) que han de conformar el conjunt amb materials que s’ajustin a criteris de durabilitat, facilitat de manteniment i equilibri d’esforç com a principi de sostenibilitat. I per això, es útil una modulació sense artificis, un ordre que permeti estudiar les parts a partir de sistemes usuals en el mercat i arribar a un tot més eficaç. En definitiva, una construcció amb elements de fabricació seriada a taller i muntatge a obra, amb tot el que de positiu pot comportar relatiu al temps d’execució, producció de residus i, perfecció i qualitat d’acabats.