dimecres, 13 de juliol del 2011

Policia Local a Lloret de Mar. 2010

Concurs. Equipament. Administratiu. Policia.

Col·laboració amb Josep Roselló i Til, Arquitecte.



















Descripció i justificació dels valors arquitectònics, paisatgístics i urbanístics de la proposta.

Tant el lloc, un paisatge ondulat original de pinedes que es va urbanitzant, com el destí de l’edifici i el tema dels seus accessos, suggereixen el referent llunyà d’una construcció amb un cos alt de tres plantes i la màxima longitud de façana baixa al lateral de la carretera C63 definida per una planta que delimita un pati d’accessos restringit i un porxo important d’acollida de públic.
Tot i que per aquell que pensa en arquitectura, el mes significatiu segons reflexions destacades per l’arquitecte Mies Van der Rohe, no es la forma si no el seu negatiu, l’espai; ni tant sols una visió ràpida des de la carretera ens ha de fer pensar que el nostre edifici es un més d’aquells que hi semblen estranys i estem acostumats a veure en llocs perifèrics - centres de jardineria, d’oci, d’esbarjo, hotels i discoteques, etc…-. Potser per això des del principi pensem en altres referències arquitectòniques de pertinença a un lloc i per tant, en un volum neutre, anònim i hermètic, una construcció pura i sense expressió de complexitats (artificis) on predomina la l’elegància de la sobrietat fent de la simplicitat una virtut. Una edificació amb la noble presència d’un únic material per a les façanes, extret de la terra, elaborat i dipositat damunt d’ella sense que li sigui estranya. En definitiva, una construcció sensible a un context i a la rendibilitat social d’una vida útil
prolongada, possible en espais neutres, polivalents, preparats per la diversitat i versatilitat, que afavoreixen la comprensió i apropiació de la globalitat diluint la singularitat de les parts en la repetició seguint un ordre.

"¿porqué no concibes un edificio lo bastante grande como para poder marchar por él libremente y no en una dirección predeterminada? No sabemos si las personas lo utilizarán como nosotros hemos deseado. En primer lugar, las funciones no son claras; además no son constantes, cambian más deprisa que el edificio." (Mies “speaks”).
























Les característiques bàsiques de la proposta que es presenta, seguint criteris exposats en
apartats següents, són:

− Planta soterrani que delimita la zona edificada amb un pla horitzontal de coberta a nivell de la carretera C63 i l’espai verd del seu lateral.

− Planta baixa sobrerasant amb un porxo important, definint la màxima dimensió de la façana a la C-63 en cantonada al passeig de Cúllar i delimitant un pati controlat.
− Plantes primera, segona i coberta configurant un volum pur, estricte amb la lògica d’una construcció sense artificis, que permet uns espais polivalents adaptables al programa, amb un eix longitudinal perpendicular a la façana de la C63 i situat entre les dues pinedes existents que delimiten el solar edificable.
− Entorn, “platja” d’aparcament, camuflat ampliant la pineda lateral de la C63. 

La proposta s’adequa al programa i esquemes de funcionament exigits i fruit de l’experiència en altres projectes similars incorpora els aspectes següents:

− Concentració d’accessos restringits per el personal, parc mòbil policia i detinguts, en un pati tancat amb un únic control.
− Accés de públic en planta baixa a un gran vestíbul com a previ i ampliació possible excepcional d’una sala d’actes, proporcionada a un ús regular i amb entrades de personal i públic diferenciades.
− Zona de detinguts amb un cancell de seguretat, un control i, a part de les 3 garjoles i la zona d’escorcoll, un locutori i una zona lliure on ubicar mobiliari per les pertinences de detinguts disposada separant les garjoles.
− Locutoris d’atenció amb una sala d’espera reservada adequada a situacions conflictives que mereixen atenció especial.
− Ubicació de la zona de serveis al centre de cada planta afavorint la possibilitat de distingir els diferents usuaris, públic, policia i personal de protecció civil, diferenciant especialment en les plantes primera i segona els àmbits de públic sota control i restringit ubicats en la primera i els de policia i de protecció civil en la segona.
− Disposar la galeria de tir, prevista en planta soterrani, de forma que disposi d’una dimensió llarga (30 mts. possibles) i quedi emplaçada fora de la projecció en planta del cos principal per tal de facilitar l’adequació a les exigents condicions acústiques i de ventilació que requereix. Previsió de cabina de control per aquest espai.
− Considerat el programa d’usos de la planta soterrada, preveure-hi una zona de serveis.




















Per la tipologia d’edifici, el pressupost previst de l’obra es ajustat en comparació edificis semblants. La experimentació es costosa. S’imposa per tant el reconeixement dels avantatges d’una construcció que permeti la industrialització d’elements (prefabricació) que han de conformar el conjunt amb materials que s’ajustin a criteris de durabilitat, facilitat de manteniment i equilibri d’esforç com a principi de sostenibilitat. I per això, es útil una modulació sense artificis, un ordre que permeti estudiar les parts a partir de sistemes usuals en el mercat i arribar a un tot més eficaç. En definitiva, una construcció amb elements de fabricació seriada a taller i muntatge a obra, amb tot el que de positiu pot comportar relatiu al temps d’execució, producció de residus i, perfecció i qualitat d’acabats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada